RETENCIONS FISCALS I CONVENIS DE DOBLE IMPOSICIÓ

Aspectes com la internacionalització dels negocis o l’auge del teletreball i la mobilitat de les persones físiques augmenten la importància de la fiscalitat vinculada a les relacions internacionals en el món empresarial. Les normatives internes dels diferents països acostumen a regular una sèrie de retencions a aplicar, en l’origen, sobre aquelles rendes obtingudes en el seu territori. Per exemple, és habitual que els països apliquin una retenció en el moment de pagar dividends, interessos i cànons, entre altres rendes, o, senzillament, factures a no residents. Aquest fet, pot complicar les relacions econòmiques amb determinats països. Precisament, per a poder fomentar l’impuls d’inversions i, al mateix temps, facilitar les relacions econòmiques entre països existeixen acords bilaterals que permeten aconseguir un millor tracte fiscal. Aquests acords bilaterals són els denominats “convenis per a evitar la doble imposició”.

QUÈ SON I PER A QUÈ SERVEIXEN ELS CONVENIS PER A EVITAR LA DOBLE IMPOSICIÓ?

Els convenis per a evitar la doble imposició són acords bilaterals, entre països, que permeten que les empreses obtinguin millors condicions fiscals en les seves relacions internacionals. Aquests, principalment, eviten que les empreses hagin de pagar dues vegades pel mateix concepte (la doble imposició). I, addicionalment, tracten qüestions com les regles per a determinar la residència fiscal, les vies de comunicació entre administracions tributàries, etcètera.

Per exemple, si una empresa andorrana té una filial a l’estranger, és possible que, quan aquesta última vulgui distribuir-li un dividend a la seva matriu, es trobi amb una retenció que greu el dividend a pagar. Aquesta retenció podria reduir-se o, fins i tot, eliminar-se amb un conveni per a evitar la doble imposició (CDI).

Aquests convenis bilaterals, a més d’aportar seguretat jurídica, pel simple fet de deixar definides les regles del joc i de permetre calcular l’impacte fiscal exacte de les operacions realitzades, suposen un important estalvi en impostos, pel fet d’evitar duplicitats en les factures tributàries; la qual cosa afavoreix a la internacionalització de les empreses, perquè els convenis permeten ampliar mercats geogràfics sense sotmetre aquestes operacions a una penalització fiscal que pugui disminuir la competitivitat d’aquestes.

Per exemple, quan una empresa andorrana vol prestar serveis a una empresa espanyola, en virtut del conveni per a evitar la doble imposició, l’estat espanyol no aplica cap retenció, en origen, a l’hora de pagar aquesta factura. De la mateixa manera, si una empresa andorrana té una filial espanyola, quan la filial vulgui repartir dividends a la seva matriu andorrana haurà de practicar una retenció del 5% (si la participació és superior al 10%), en lloc d’una del 19%, que és la que estableix la normativa espanyola per a residents.