NOTÍCIES
ANCEI | INTERESSANT RÈGIM FISCAL ITALIÀ
Des de l’any 2003, a ANCEI Consultoria Estratègica Internacional, hem estat treballant fins a consolidar-nos com una de les principals consultories del país en l’àmbit de l’assessorament estratègic i referent per aquelles empreses que tenen o volen tenir un component internacional.
ANCEI, Consultoria, Andorra, Assessorament, internacionalización, internacionalització, Ancei, asesoramiento empresas, consultoría fiscal, contabilidad, Escaldes, asesores fiscales, consultor financiero, consultores financieros
18501
post-template-default,single,single-post,postid-18501,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-5.0,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

INTERESSANT RÈGIM FISCAL ITALIÀ

12 oct. INTERESSANT RÈGIM FISCAL ITALIÀ

Als pressupostos de l’exercici 2017, l’executiu italià va aprovar un règim especial d’impatriats i un “investment visa” amb l’objectiu d’atreure a estrangers d’alt poder adquisitiu perquè inverteixin al país.

Igual que els règims per impatriats (també anomenats non-dom) existents a Malta, Portugal i Anglaterra, aquest règim ofereix una fiscalitat directa molt atractiva, que de segur generarà molts canvis de residència al país transalpí.

A qui va dirigit?

Aquest règim especial, disponible des de l’1 de gener de 2017, està dirigit per a aquelles persones que traslladin la seva residència fiscal a Itàlia i que no hagin estat residents fiscals en aquest país almenys 9 dels 10 últims anys des de la sol·licitud del règim.

Aquest règim s’ha de sol·licitar enfront de les autoritats fiscals italianes perquè aquestes determinin si es compleixen els requisits per optar a aquesta tributació.

Una vegada optat per aquest règim, el mateix expira 15 anys després de la seva sol·licitud, o es perd si el contribuent renuncia al mateix (no pot ser restablert).

Com funciona?

Les principals característiques del règim fiscal d’impatriats italià són les següents:

– L’individu paga un impost fix anual o una “tarifa plana” de 100.000 euros per tots els ingressos de font estrangera.

– El contribuent pot excloure de la “tarifa plana” aquells països que consideri, els quals tributaran a la tributació ordinària italiana. Això permet l’anomenat “Cherry Picking”, que permet excloure de la tarifa fixa aquelles que generin deduccions i/o siguin rendes a l’empara d’un Conveni de Doble Imposició beneficiós.

– Tributació ordinària per les rendes generades a Itàlia.

– La “tarifa plana” inclou també qualsevol renda obtinguda a través de vehicles i fons d’inversió establerts fora d’Itàlia. Les regles anti-abús de transparencia fiscal italianes no aplicaran en aquest cas.

– Com a excepció a la regla, els guanys de capital derivats de la venda d’accions qualificades (ostentar més del 25% del capital o el 20% dels drets de vot) tributaran per la renda ordinària italiana, no veient-se beneficiats per la “tarifa plana” durant els 5 primers anys d’aplicació del règim.

– El contribuent estarà exempt de pagar l’Impost sobre successions i donacions italià pels béns situats al estranger.

– No obligació de remetre a les autoritats italianes informació sobre els béns a l’estranger (societats, immobles, etc.).

– Possibilitat d’estendre el règim a més membres de la família (parella, fills) per un import addicional de 25.000 euros per cada membre de més afegit al règim.

Per a qui pot ser atractiu?

El règim està pensat per atreure a grans fortunes i professionals d’alta qualificació.

No obstant això, pot ser d’especial interès per a aquells esportistes professionals que obtenen la majoria de les seves rendes fora del país on resideixen via salari.

Professionals del tennis, el golf i del món del motor, sens dubte entenem que estudiaran la possibilitat d’optar per aquest règim.

El poder substituir l’impost que et correspondria pagar per totes les seves rendes estrangeres per un pagament únic de 100.000 euros constitueix sens dubte un gran atractiu.

Implantació de la “investment visa”

Així mateix, aquest règim especial ha vingut acompanyat d’un “Invesment visa” per atreure a grans fortunes o esportistes no europeus.

Per a inversors estrangers disposats a invertir (i) 1 milió d’euros en companyies italianes, (ii) 2 milions d’euros en bons de l’estat italià, (iii) o 1 milió d’euros donat a organitzacions benèfiques, el govern italià els ofereix la possibilitat d’obtenir un visat de resident a Itàlia per un període mínim de dos anys.

Aquest procediment aplica tant al contribuent com als seus descendents.

En aquest sentit, el govern italià ha previst aquesta “via ràpida” per atorgar residències a grans patrimonis de fora de la UE que així mateix podran beneficiar-se del règim especial per no residents (aproximadament 2 setmanes).

Conclusions

En el context internacional actual d’altes pressions fiscals en la majoria dels països de la zona euro, l’existència d’aquest règim sumada a la dels ja esmentats Suiza, Portugal, Malta i Regne Unit, suposa una autèntica “competència fiscal” per a aquells països que no adoptin règims fiscals similars, ja que el canvi de residència de grans fortunes i esportistes a Itàlia està gairebé assegurat.